Història

El seu origen té relació amb tres balls ara desapareguts: el ball de Valencians, el dels Titans i el ball de la Piràmide; tots ells feien construccions similars o les seves denominacions eren usades com a sinònims. Diverses publicacions sobre els castellers i els xiquets consideren la Moixiganga com a precedent de les seves construccions.

Es té constància que l’any 1713 a Vilafranca ja va sortir la Moixiganga i que va anar a càrrec del gremi de paletes i mestres de casa, si bé es desconeix el motiu de l’actuació. Uns anys més tard, el 1798, va sortir per la Festa Major en honor a Sant Fèlix. Durant el segle XIX es tenen documentats 55 anys en els quals la Moixiganga va ser present a la festa, tot i que a falta de més proves, aquest nombre podria ser superior. El 1916 va ser l’últim any que va sortir abans de la serva recuperació.

Gràcies a un treball de recerca fet per en Xavier Bayer sobre la moixiganga i a la labor d’en Jaume Trius per aglutinar als futurs balladors, el 25 d’agost de 1985 té lloc al Palau Baltà, després del cant dels goigs, un assaig general del Ball que serveix de presentació davant la societat.

La Moixiganga és un acte sacramental que majoritàriament representa els misteris de la Passió i mort de Jesucrist. Durant molt de temps va ser l’únic ball autoritzat a entrar a l’església i actuar a l’interior del temple.

A partir de la Festa Major de 2002, el Ball passa a ser mixte.